Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
jueves, 2 de diciembre de 2010
Literatura
La literatura es el arte que utiliza la palabra, para expresas sentimiento u otras cosas, con ella se crean Novelas, Poesia, Musica, etc... Hay varias obras y autores como: Jorge Manrique, Lope de Vega, Gonzalo de Berceo, Miguel de Cervantes etc...
Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
jueves, 25 de noviembre de 2010
Redació.
Robert Capa
Robert Capa nascut a Budapest (Hongria), el 22 d'octubre de 1913 i mort a Thai Binh (Vietnam) el 25 de maig de 1954, és un dels fotògrafs de guerra més famosos del segle XX. Al esclatar la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, decideixen viatjar a Espanya per cobrir els fets que allà succeïren. es del bàndol antifeixista i per la república, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l'assetjament de Terol, la defensa de Madrid, el front d'Aragó, etc. En destaca la fotografia d'un milicià republicà que fou mort d'un tret al cap. Pablo Picasso i Françoise Gilot eren molt bons amics de Capa.
El 25 de maig acompanyant a una missió francesa de retirada a Thai Binh (Vietnam), va realitzar una fotografia, i en intentar tornar-la a fer trepitjaria una mina i moriria.
martes, 23 de noviembre de 2010
ANIVERSARI
L'ha despertat el soroll del mar. S'ha fregat els ulls i ha esperat que fos de dia. (1) S'ha aixecat.
Ha obert la finestra, ha mirat cap a la platja, i ha pensat que feia un dia esplèndid per sortir a navegar. S'ha gratat l'espessa barba i ha cridat el seu fill, que feia equilibris entre les onades. (2) El noi, però, no l'ha sentit. Ha tornat al llit. Ha llegit un article que parlava d'una espècie de gripaus en extinció. (3) Una noia ha entrat cantant el Happy Birthday to You.
És bruna. Ell ha rigut quan ha recordat que, efectivament, avui feia trenta anys. La noia duia una safata amb un pastís de nata pigat d'espelmes.
- Per molt anys- ha dit.
Ha estat a punt de bufar però ella li ha tapat la boca amb la mà. (4) Feia olor de llimona.
S'han mirat fixament i ell ha tingut la sensació que s'estimaven. Li ho ha volgut dir, però la noia ha somrigut i amb una veu càlida i serena li ha ordenat:- (5) Pensa un desig.
Sergi PÀMIES; T'hauria de caure la cara de vergonya
LECTURA I CONCENTRACIÓ.
DONACIÓ D'ÒRGANS I SOLIDARITAT
La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèutica-ment parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i 3. fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.
Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i 5. solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.
2. Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, 1. però els òrgans per trasplantar són escassos.
Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. 4. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ens molt útil, de cap manera no és indispensable.
Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-90)
La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèutica-ment parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i 3. fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.
Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i 5. solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.
2. Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, 1. però els òrgans per trasplantar són escassos.
Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. 4. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ens molt útil, de cap manera no és indispensable.
Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-90)
jueves, 18 de noviembre de 2010
Jo soc antisistema
Sigui dit d’entrada que aquest article no pretén justificar el vandalisme ni la violència. Però també haig de reconèixer que ja tinc una edat, i una certa maduresa, que no em permet oblidar que la història està plena d'aconteixements on a causa de règims polítics totalitaris, situacions econòmiques i socials de màxima tensió, o la pròpia violència estructural d’un sistema injust, han fet esclatar, inevitables explosions de ràbia i impotència al carrer, que mai, han estat qualificades de vandàliques.
Dit això, i arrel dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris el dia de la vaga general del passat 29 de setembre, he observat com els mitjans de comunicació en general, i bona part de l’opinió “anomenada pública” així com bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar a qualsevol moviment social que no participi, o que discrepi de les normes de joc de l’actual sistema “imposat” (okupes, llibertaris, anarquistes, comunistes… etc). I així posant a tothom dins el mateix sac, amb el qualificatiu d’antisistema, i de violents, ens traiem de sobre les males consciències i fem el joc als que precisament volen que no és pensi lliurement, no s’actuï lliurement, no és reivindiquin els drets, no hi hagi una participació social autèntica etc.
I es que no hi ha manera que recordem la història (de fet, tampoc interessa la “memòria històrica”), ja que llavors ens adonaríem de la quantitat, incalculable, de persones “antisistema” que hi ha hagut a la nostra més recent història, i a lo agraïts que els hi hem d’estar… (des dels obreres i obreres que van lluitar per les 8 hores, per la eliminació del treball infantil, per l’emancipació de la dona, per la llibertat durant la II República i la Guerra Civil, els comunistes, anarquistes, rojos i demòcrates que suportaren la crueltat de la Dictadura d’en Franco, per a aconseguir un nou sistema… i tants altres “antisistema” que han lluitat i han donat la seva vida per canviar les condicions injustes que no els permetien desenvolupar-se, amb dignitat, com a persones humanes lliures.). I que per sort continuen existint, molts joves i no tant joves que amb les seves actituds, accions i propostes ideològiques planten cara, dia a dia, a aquesta bogeria de sistema.Un sistema que prefereix manipular a la gent a partir d’estampes plàstiques, on apareix la policia reprimint a tot el que es posi al seu davant, enlloc de donar cabuda als joves i a les propostes alternatives, en espais realment democràtics.
Dit això, i arrel dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris el dia de la vaga general del passat 29 de setembre, he observat com els mitjans de comunicació en general, i bona part de l’opinió “anomenada pública” així com bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar a qualsevol moviment social que no participi, o que discrepi de les normes de joc de l’actual sistema “imposat” (okupes, llibertaris, anarquistes, comunistes… etc). I així posant a tothom dins el mateix sac, amb el qualificatiu d’antisistema, i de violents, ens traiem de sobre les males consciències i fem el joc als que precisament volen que no és pensi lliurement, no s’actuï lliurement, no és reivindiquin els drets, no hi hagi una participació social autèntica etc.
I es que no hi ha manera que recordem la història (de fet, tampoc interessa la “memòria històrica”), ja que llavors ens adonaríem de la quantitat, incalculable, de persones “antisistema” que hi ha hagut a la nostra més recent història, i a lo agraïts que els hi hem d’estar… (des dels obreres i obreres que van lluitar per les 8 hores, per la eliminació del treball infantil, per l’emancipació de la dona, per la llibertat durant la II República i la Guerra Civil, els comunistes, anarquistes, rojos i demòcrates que suportaren la crueltat de la Dictadura d’en Franco, per a aconseguir un nou sistema… i tants altres “antisistema” que han lluitat i han donat la seva vida per canviar les condicions injustes que no els permetien desenvolupar-se, amb dignitat, com a persones humanes lliures.). I que per sort continuen existint, molts joves i no tant joves que amb les seves actituds, accions i propostes ideològiques planten cara, dia a dia, a aquesta bogeria de sistema.Un sistema que prefereix manipular a la gent a partir d’estampes plàstiques, on apareix la policia reprimint a tot el que es posi al seu davant, enlloc de donar cabuda als joves i a les propostes alternatives, en espais realment democràtics.
martes, 16 de noviembre de 2010
Al segle VIII els Pirineus es trobaven molt poblats, a causa de les lluites socials del Baix Imperi, les invasions germàniques i la conquesta musulmana. Quan la població de la zona pirinenca arribà al seu sostre, s'inicià un nou corrent migratori terres avall, cap al pla. Famílies camperoles procedents de les valls pirinenques i també d'altres llocs s'instal·laren en zones poc poblades, sovint sota la protecció de l'aristocràcia comtal i, amb el seu treball, van augmentar la producció agrària, base del creixement de la societat medieval. Un dels fets més enriquidors d'aquest moviment colonitzador fou la barreja cultural que es formà, amb motiu de la diversitat de tradicions culturals dels repobladors, que, en bona part, eren pagesos humils, que emigraven empesos per la necessitat.
AGUTS: Baix, Invasions, Poblats, Població, Nou, Corrent, Avall, Pla, Procedents, També, Sovint, Protecció, Comtal, Treball, Medieval, Enriquidors, Cultural, Motiu, Repobladors, Humils, Necessitat.
PLANS: Segle, Pirineus, Trobaven, Lluites, Imperi, Conquesta, Musulmana, Pirinenca, Sostre, Migratori, Famílies, Camperoles, Aristocràcia, Base, Societat, Moviment, Pagesos.
ESDRÚIXOLS: Germàniques, Agrària.
AGUTS: Baix, Invasions, Poblats, Població, Nou, Corrent, Avall, Pla, Procedents, També, Sovint, Protecció, Comtal, Treball, Medieval, Enriquidors, Cultural, Motiu, Repobladors, Humils, Necessitat.
PLANS: Segle, Pirineus, Trobaven, Lluites, Imperi, Conquesta, Musulmana, Pirinenca, Sostre, Migratori, Famílies, Camperoles, Aristocràcia, Base, Societat, Moviment, Pagesos.
ESDRÚIXOLS: Germàniques, Agrària.
jueves, 11 de noviembre de 2010
CORRECCIÓ D'UN TEXT
Ara, el que mes greu li sap es la pèrdua de la seva fidelíssima maquina. Altres vegades també li havia anat d'un pel, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a córrer. La historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància.
I entre tots els records, la figura de l'avia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Desprès, l'excursió al moli i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Alla, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.
I entre tots els records, la figura de l'avia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Desprès, l'excursió al moli i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Alla, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.
martes, 9 de noviembre de 2010
jueves, 28 de octubre de 2010
Els primers a conèixer el vi
L'Empordà , i concretament Empúries, va ser de les primeres zones de la península a conèixer la cultura de la vinya i el vi. Les primeres dades conten que la vinya va arribar als segle VI aC. Els vins d'Emporiae i de la Tarraconense eren coneguts al Imperi roma, i a la mateixa metròpoli. A l'edat mitjana les vinyes creixen a l'empara d'abadies i monestirs, el vins eren esmentats per intel·lectuals de França i Anglaterra. A finals del segle XIX va aparèixer una plaga que va arruïnar la viticultura empordanesa. Al segle XX el empelts de vinya Americana van a reprendre l'activitat.
Vestigi: Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Del castell antic, no en resten ni vestigis.
Fil·loxera: 1. Insecte homòpter molt petit, que ataca les arrels dels ceps i és un important flagell de la vinya.
2. Malaltia de la vinya causada per aquest insecte.
L'Empordà , i concretament Empúries, va ser de les primeres zones de la península a conèixer la cultura de la vinya i el vi. Les primeres dades conten que la vinya va arribar als segle VI aC. Els vins d'Emporiae i de la Tarraconense eren coneguts al Imperi roma, i a la mateixa metròpoli. A l'edat mitjana les vinyes creixen a l'empara d'abadies i monestirs, el vins eren esmentats per intel·lectuals de França i Anglaterra. A finals del segle XIX va aparèixer una plaga que va arruïnar la viticultura empordanesa. Al segle XX el empelts de vinya Americana van a reprendre l'activitat.
Vestigi: Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Del castell antic, no en resten ni vestigis.
Fil·loxera: 1. Insecte homòpter molt petit, que ataca les arrels dels ceps i és un important flagell de la vinya.
2. Malaltia de la vinya causada per aquest insecte.
martes, 26 de octubre de 2010
La variació lingüistica
WEB 1: Registre Literari, perquè esta molt elaborat i té finalitat estètica.
WEB 2: Registre Científic i Tècnic, perquè inclou un text molt especific.
WEB 3: Col·loquial, perquè és poc elaborat i espontani.
WEB 4:
WEB 5: L'estàndard, perquè utilitza una gramàtica neutra.
WEB 2: Registre Científic i Tècnic, perquè inclou un text molt especific.
WEB 3: Col·loquial, perquè és poc elaborat i espontani.
WEB 4:
WEB 5: L'estàndard, perquè utilitza una gramàtica neutra.
jueves, 21 de octubre de 2010
GES 1 A
Demanen un any de presó per a un jove per matar un gos a cops
Es massa poc la pena d'un any de presó, i també la quantitat capital, però em pareix totalment contradictori penar aquest fet i no els del toreros, que, lamentablement esta be vist aquesta tortura, i apart de la gent, la demagògia del estat, amb la excusa de que es “tradició”, jo penso que esta molt be que ja es faci justícia amb aquest casos, encara que la pena sigui molt petita, però es molt penós que la tortura als toros sigui be vist i legalitzada, per a molts la solució seria “ull per ull i dent per dent”, però no estem al segle XV, segurament, si el cas fos al contrari, que el gos mates al jove el gos ara estaria mort, no estic dient que matin al jove, solament una pena molt mes alta.
Es massa poc la pena d'un any de presó, i també la quantitat capital, però em pareix totalment contradictori penar aquest fet i no els del toreros, que, lamentablement esta be vist aquesta tortura, i apart de la gent, la demagògia del estat, amb la excusa de que es “tradició”, jo penso que esta molt be que ja es faci justícia amb aquest casos, encara que la pena sigui molt petita, però es molt penós que la tortura als toros sigui be vist i legalitzada, per a molts la solució seria “ull per ull i dent per dent”, però no estem al segle XV, segurament, si el cas fos al contrari, que el gos mates al jove el gos ara estaria mort, no estic dient que matin al jove, solament una pena molt mes alta.
martes, 19 de octubre de 2010
La Parla
La "nova" escriptura informal, va be per escriure ràpid o simplement per escriure mes paraules en el limit de 160 lletres per SMS, encara que l'altra escriptura es mes culta i mes formal, la "nova" escriptura es mes còmoda, a nascut des de el naixement de Internet i noves tecnologies.
jueves, 14 de octubre de 2010
Sergio Garcia Romero
L'Univers
Univers fa referència a tot allò que existeix físicament. En aquest sentit, s'inclouen totes les formes de la matèria i l'energia, les lleis físiques que les governen, i la totalitat de l'espai i del temps.
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivamentLa Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels Planetes Terrestes o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica(una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
En astronomia, la teoria geocèntrica és aquella que col·loca El planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avui dia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots planetes orbiten al seu voltant.
Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.
Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.
Univers fa referència a tot allò que existeix físicament. En aquest sentit, s'inclouen totes les formes de la matèria i l'energia, les lleis físiques que les governen, i la totalitat de l'espai i del temps.
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivamentLa Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels Planetes Terrestes o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica(una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.
En astronomia, la teoria geocèntrica és aquella que col·loca El planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avui dia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots planetes orbiten al seu voltant.
Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.
Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)