Ara, el que mes greu li sap es la pèrdua de la seva fidelíssima maquina. Altres vegades també li havia anat d'un pel, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a córrer. La historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància.
I entre tots els records, la figura de l'avia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Desprès, l'excursió al moli i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Alla, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario