Jo soc antisistema

Sigui dit d’entrada que aquest article no pretén justificar el vandalisme ni la violència. Però també haig de reconèixer que ja tinc una edat, i una certa maduresa, que no em permet oblidar que la història està plena d'aconteixements on a causa de règims polítics totalitaris, situacions econòmiques i socials de màxima tensió, o la pròpia violència estructural d’un sistema injust, han fet esclatar, inevitables explosions de ràbia i impotència al carrer, que mai, han estat qualificades de vandàliques.

Dit això, i arrel dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris el dia de la vaga general del passat 29 de setembre, he observat com els mitjans de comunicació en general, i bona part de l’opinió “anomenada pública” així com bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar a qualsevol moviment social que no participi, o que discrepi de les normes de joc de l’actual sistema “imposat” (okupes, llibertaris, anarquistes, comunistes… etc). I així posant a tothom dins el mateix sac, amb el qualificatiu d’antisistema, i de violents, ens traiem de sobre les males consciències i fem el joc als que precisament volen que no és pensi lliurement, no s’actuï lliurement, no és reivindiquin els drets, no hi hagi una participació social autèntica etc.

I es que no hi ha manera que recordem la història (de fet, tampoc interessa la “memòria històrica”), ja que llavors ens adonaríem de la quantitat, incalculable, de persones “antisistema” que hi ha hagut a la nostra més recent història, i a lo agraïts que els hi hem d’estar… (des dels obreres i obreres que van lluitar per les 8 hores, per la eliminació del treball infantil, per l’emancipació de la dona, per la llibertat durant la II República i la Guerra Civil, els comunistes, anarquistes, rojos i demòcrates que suportaren la crueltat de la Dictadura d’en Franco, per a aconseguir un nou sistema… i tants altres “antisistema” que han lluitat i han donat la seva vida per canviar les condicions injustes que no els permetien desenvolupar-se, amb dignitat, com a persones humanes lliures.). I que per sort continuen existint, molts joves i no tant joves que amb les seves actituds, accions i propostes ideològiques planten cara, dia a dia, a aquesta bogeria de sistema.Un sistema que prefereix manipular a la gent a partir d’estampes plàstiques, on apareix la policia reprimint a tot el que es posi al seu davant, enlloc de donar cabuda als joves i a les propostes alternatives, en espais realment democràtics.