Els primers a conèixer el vi
L'Empordà , i concretament Empúries, va ser de les primeres zones de la península a conèixer la cultura de la vinya i el vi. Les primeres dades conten que la vinya va arribar als segle VI aC. Els vins d'Emporiae i de la Tarraconense eren coneguts al Imperi roma, i a la mateixa metròpoli. A l'edat mitjana les vinyes creixen a l'empara d'abadies i monestirs, el vins eren esmentats per intel·lectuals de França i Anglaterra. A finals del segle XIX va aparèixer una plaga que va arruïnar la viticultura empordanesa. Al segle XX el empelts de vinya Americana van a reprendre l'activitat.
Vestigi: Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Del castell antic, no en resten ni vestigis.
Fil·loxera: 1. Insecte homòpter molt petit, que ataca les arrels dels ceps i és un important flagell de la vinya.
2. Malaltia de la vinya causada per aquest insecte.
jueves, 28 de octubre de 2010
martes, 26 de octubre de 2010
La variació lingüistica
WEB 1: Registre Literari, perquè esta molt elaborat i té finalitat estètica.
WEB 2: Registre Científic i Tècnic, perquè inclou un text molt especific.
WEB 3: Col·loquial, perquè és poc elaborat i espontani.
WEB 4:
WEB 5: L'estàndard, perquè utilitza una gramàtica neutra.
WEB 2: Registre Científic i Tècnic, perquè inclou un text molt especific.
WEB 3: Col·loquial, perquè és poc elaborat i espontani.
WEB 4:
WEB 5: L'estàndard, perquè utilitza una gramàtica neutra.
jueves, 21 de octubre de 2010
GES 1 A
Demanen un any de presó per a un jove per matar un gos a cops
Es massa poc la pena d'un any de presó, i també la quantitat capital, però em pareix totalment contradictori penar aquest fet i no els del toreros, que, lamentablement esta be vist aquesta tortura, i apart de la gent, la demagògia del estat, amb la excusa de que es “tradició”, jo penso que esta molt be que ja es faci justícia amb aquest casos, encara que la pena sigui molt petita, però es molt penós que la tortura als toros sigui be vist i legalitzada, per a molts la solució seria “ull per ull i dent per dent”, però no estem al segle XV, segurament, si el cas fos al contrari, que el gos mates al jove el gos ara estaria mort, no estic dient que matin al jove, solament una pena molt mes alta.
Es massa poc la pena d'un any de presó, i també la quantitat capital, però em pareix totalment contradictori penar aquest fet i no els del toreros, que, lamentablement esta be vist aquesta tortura, i apart de la gent, la demagògia del estat, amb la excusa de que es “tradició”, jo penso que esta molt be que ja es faci justícia amb aquest casos, encara que la pena sigui molt petita, però es molt penós que la tortura als toros sigui be vist i legalitzada, per a molts la solució seria “ull per ull i dent per dent”, però no estem al segle XV, segurament, si el cas fos al contrari, que el gos mates al jove el gos ara estaria mort, no estic dient que matin al jove, solament una pena molt mes alta.
martes, 19 de octubre de 2010
La Parla
La "nova" escriptura informal, va be per escriure ràpid o simplement per escriure mes paraules en el limit de 160 lletres per SMS, encara que l'altra escriptura es mes culta i mes formal, la "nova" escriptura es mes còmoda, a nascut des de el naixement de Internet i noves tecnologies.
jueves, 14 de octubre de 2010
Sergio Garcia Romero
L'Univers
Univers fa referència a tot allò que existeix físicament. En aquest sentit, s'inclouen totes les formes de la matèria i l'energia, les lleis físiques que les governen, i la totalitat de l'espai i del temps.
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivamentLa Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels Planetes Terrestes o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica(una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
En astronomia, la teoria geocèntrica és aquella que col·loca El planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avui dia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots planetes orbiten al seu voltant.
Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.
Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.
Univers fa referència a tot allò que existeix físicament. En aquest sentit, s'inclouen totes les formes de la matèria i l'energia, les lleis físiques que les governen, i la totalitat de l'espai i del temps.
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivamentLa Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels Planetes Terrestes o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica(una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.
La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.
En astronomia, la teoria geocèntrica és aquella que col·loca El planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avui dia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots planetes orbiten al seu voltant.
Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.
Gran part dels problemes d'acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l'ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)