Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
jueves, 2 de diciembre de 2010
Literatura
La literatura es el arte que utiliza la palabra, para expresas sentimiento u otras cosas, con ella se crean Novelas, Poesia, Musica, etc... Hay varias obras y autores como: Jorge Manrique, Lope de Vega, Gonzalo de Berceo, Miguel de Cervantes etc...
Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
Poema:
¿Que es la vida? Un Frenesí.
¿Que es la vida? Una Ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
Que toda vida es un sueño,
y lo sueños, sueños son.
jueves, 25 de noviembre de 2010
Redació.
Robert Capa
Robert Capa nascut a Budapest (Hongria), el 22 d'octubre de 1913 i mort a Thai Binh (Vietnam) el 25 de maig de 1954, és un dels fotògrafs de guerra més famosos del segle XX. Al esclatar la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, decideixen viatjar a Espanya per cobrir els fets que allà succeïren. es del bàndol antifeixista i per la república, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l'assetjament de Terol, la defensa de Madrid, el front d'Aragó, etc. En destaca la fotografia d'un milicià republicà que fou mort d'un tret al cap. Pablo Picasso i Françoise Gilot eren molt bons amics de Capa.
El 25 de maig acompanyant a una missió francesa de retirada a Thai Binh (Vietnam), va realitzar una fotografia, i en intentar tornar-la a fer trepitjaria una mina i moriria.
martes, 23 de noviembre de 2010
ANIVERSARI
L'ha despertat el soroll del mar. S'ha fregat els ulls i ha esperat que fos de dia. (1) S'ha aixecat.
Ha obert la finestra, ha mirat cap a la platja, i ha pensat que feia un dia esplèndid per sortir a navegar. S'ha gratat l'espessa barba i ha cridat el seu fill, que feia equilibris entre les onades. (2) El noi, però, no l'ha sentit. Ha tornat al llit. Ha llegit un article que parlava d'una espècie de gripaus en extinció. (3) Una noia ha entrat cantant el Happy Birthday to You.
És bruna. Ell ha rigut quan ha recordat que, efectivament, avui feia trenta anys. La noia duia una safata amb un pastís de nata pigat d'espelmes.
- Per molt anys- ha dit.
Ha estat a punt de bufar però ella li ha tapat la boca amb la mà. (4) Feia olor de llimona.
S'han mirat fixament i ell ha tingut la sensació que s'estimaven. Li ho ha volgut dir, però la noia ha somrigut i amb una veu càlida i serena li ha ordenat:- (5) Pensa un desig.
Sergi PÀMIES; T'hauria de caure la cara de vergonya
LECTURA I CONCENTRACIÓ.
DONACIÓ D'ÒRGANS I SOLIDARITAT
La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèutica-ment parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i 3. fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.
Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i 5. solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.
2. Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, 1. però els òrgans per trasplantar són escassos.
Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. 4. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ens molt útil, de cap manera no és indispensable.
Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-90)
La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèutica-ment parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i 3. fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.
Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i 5. solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.
2. Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, 1. però els òrgans per trasplantar són escassos.
Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. 4. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ens molt útil, de cap manera no és indispensable.
Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-90)
jueves, 18 de noviembre de 2010
Jo soc antisistema
Sigui dit d’entrada que aquest article no pretén justificar el vandalisme ni la violència. Però també haig de reconèixer que ja tinc una edat, i una certa maduresa, que no em permet oblidar que la història està plena d'aconteixements on a causa de règims polítics totalitaris, situacions econòmiques i socials de màxima tensió, o la pròpia violència estructural d’un sistema injust, han fet esclatar, inevitables explosions de ràbia i impotència al carrer, que mai, han estat qualificades de vandàliques.
Dit això, i arrel dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris el dia de la vaga general del passat 29 de setembre, he observat com els mitjans de comunicació en general, i bona part de l’opinió “anomenada pública” així com bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar a qualsevol moviment social que no participi, o que discrepi de les normes de joc de l’actual sistema “imposat” (okupes, llibertaris, anarquistes, comunistes… etc). I així posant a tothom dins el mateix sac, amb el qualificatiu d’antisistema, i de violents, ens traiem de sobre les males consciències i fem el joc als que precisament volen que no és pensi lliurement, no s’actuï lliurement, no és reivindiquin els drets, no hi hagi una participació social autèntica etc.
I es que no hi ha manera que recordem la història (de fet, tampoc interessa la “memòria històrica”), ja que llavors ens adonaríem de la quantitat, incalculable, de persones “antisistema” que hi ha hagut a la nostra més recent història, i a lo agraïts que els hi hem d’estar… (des dels obreres i obreres que van lluitar per les 8 hores, per la eliminació del treball infantil, per l’emancipació de la dona, per la llibertat durant la II República i la Guerra Civil, els comunistes, anarquistes, rojos i demòcrates que suportaren la crueltat de la Dictadura d’en Franco, per a aconseguir un nou sistema… i tants altres “antisistema” que han lluitat i han donat la seva vida per canviar les condicions injustes que no els permetien desenvolupar-se, amb dignitat, com a persones humanes lliures.). I que per sort continuen existint, molts joves i no tant joves que amb les seves actituds, accions i propostes ideològiques planten cara, dia a dia, a aquesta bogeria de sistema.Un sistema que prefereix manipular a la gent a partir d’estampes plàstiques, on apareix la policia reprimint a tot el que es posi al seu davant, enlloc de donar cabuda als joves i a les propostes alternatives, en espais realment democràtics.
Dit això, i arrel dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris el dia de la vaga general del passat 29 de setembre, he observat com els mitjans de comunicació en general, i bona part de l’opinió “anomenada pública” així com bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar a qualsevol moviment social que no participi, o que discrepi de les normes de joc de l’actual sistema “imposat” (okupes, llibertaris, anarquistes, comunistes… etc). I així posant a tothom dins el mateix sac, amb el qualificatiu d’antisistema, i de violents, ens traiem de sobre les males consciències i fem el joc als que precisament volen que no és pensi lliurement, no s’actuï lliurement, no és reivindiquin els drets, no hi hagi una participació social autèntica etc.
I es que no hi ha manera que recordem la història (de fet, tampoc interessa la “memòria històrica”), ja que llavors ens adonaríem de la quantitat, incalculable, de persones “antisistema” que hi ha hagut a la nostra més recent història, i a lo agraïts que els hi hem d’estar… (des dels obreres i obreres que van lluitar per les 8 hores, per la eliminació del treball infantil, per l’emancipació de la dona, per la llibertat durant la II República i la Guerra Civil, els comunistes, anarquistes, rojos i demòcrates que suportaren la crueltat de la Dictadura d’en Franco, per a aconseguir un nou sistema… i tants altres “antisistema” que han lluitat i han donat la seva vida per canviar les condicions injustes que no els permetien desenvolupar-se, amb dignitat, com a persones humanes lliures.). I que per sort continuen existint, molts joves i no tant joves que amb les seves actituds, accions i propostes ideològiques planten cara, dia a dia, a aquesta bogeria de sistema.Un sistema que prefereix manipular a la gent a partir d’estampes plàstiques, on apareix la policia reprimint a tot el que es posi al seu davant, enlloc de donar cabuda als joves i a les propostes alternatives, en espais realment democràtics.
martes, 16 de noviembre de 2010
Al segle VIII els Pirineus es trobaven molt poblats, a causa de les lluites socials del Baix Imperi, les invasions germàniques i la conquesta musulmana. Quan la població de la zona pirinenca arribà al seu sostre, s'inicià un nou corrent migratori terres avall, cap al pla. Famílies camperoles procedents de les valls pirinenques i també d'altres llocs s'instal·laren en zones poc poblades, sovint sota la protecció de l'aristocràcia comtal i, amb el seu treball, van augmentar la producció agrària, base del creixement de la societat medieval. Un dels fets més enriquidors d'aquest moviment colonitzador fou la barreja cultural que es formà, amb motiu de la diversitat de tradicions culturals dels repobladors, que, en bona part, eren pagesos humils, que emigraven empesos per la necessitat.
AGUTS: Baix, Invasions, Poblats, Població, Nou, Corrent, Avall, Pla, Procedents, També, Sovint, Protecció, Comtal, Treball, Medieval, Enriquidors, Cultural, Motiu, Repobladors, Humils, Necessitat.
PLANS: Segle, Pirineus, Trobaven, Lluites, Imperi, Conquesta, Musulmana, Pirinenca, Sostre, Migratori, Famílies, Camperoles, Aristocràcia, Base, Societat, Moviment, Pagesos.
ESDRÚIXOLS: Germàniques, Agrària.
AGUTS: Baix, Invasions, Poblats, Població, Nou, Corrent, Avall, Pla, Procedents, També, Sovint, Protecció, Comtal, Treball, Medieval, Enriquidors, Cultural, Motiu, Repobladors, Humils, Necessitat.
PLANS: Segle, Pirineus, Trobaven, Lluites, Imperi, Conquesta, Musulmana, Pirinenca, Sostre, Migratori, Famílies, Camperoles, Aristocràcia, Base, Societat, Moviment, Pagesos.
ESDRÚIXOLS: Germàniques, Agrària.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)